Telescopi Joan Oró

El telescopi Joan Oró (TJO) està gestionat per l’IEEC i és actualment el més gran de Catalunya.
Té un mirall primari de 0,8 metres de diàmetre i un sistema òptic F/9,6 de configuració Ritchey-Chrétien. El TJO va ser construit per Optical Mechanics Inc. (OMI) i està equipat amb una cúpula automàtica de 6,15 metres fabricada per Baader Planetarium GmbH.

El telescopi rep el nom en honor del bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa, una de les persones més destacades en l’estudi sobre l’origen de la vida. En plena època franquista, Joan Oró va emigrar de Lleida als Estats Units per treballar en la recerca sobre les teories de Darwin i respondre preguntes fonamentals: qui som i d’on venim. Va treballar a la NASA i va participar en l’arribada del primer home a la Lluna i en les exploracions del planeta Mart. En tornar a Catalunya, durant els anys 1990, Joan Oró i la fundació que porta el seu nom van ser els principals ideòlegs del projecte de construir un observatori astronòmic al Montsec.

un telescopi astronòmic multi-propòsit

Coneix tots els detalls del telescopi més gran de Catalunya

Recerca

El TJO és un telescopi astronòmic multi-propòsit i, com a tal, duu a terme una gran varietat d’observacions relacionades amb diferents casos científics.

Instrumentació

 

El TJO està equipat amb dos instruments: Una càmera d’imatge (LAIA) i un espectrògraf de resolució mitja (ARES). També disposa d’una segona càmera d’imatge (MEIA2) com a càmera de substitució.

Sistema de control

 

El TJO cobreix una ampla varietat de casos científics, incloent fenòmens astrofísics transitoris.